Aquest divendres dia 15 de març a les 20 hores al Casal
de Cultura Can Gelabert es durà a terme el concert a càrrec dels guanyadors del Certamen de música per a joves
interprets solistes, inclòs en la convocatòria d'Art Jove 2012. Els
intèrprets seran Álvaro Renard López (oboè), Germán Guillén Alcocer (clarinet)
i Júlia Martínez Bevià
(piano), i interpretaran obres de Schumann, Poulenc, Debussy i Messager. El
concert ha estat organitzat per l’Institut Balear de la Joventut i el programa
Art Jove, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Binissalem i el Casal de
Cultura Can Gelabert.
Álvaro Renard López, oboè
Nascut a Cullera (València) l’any 1983, finalitza els
seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música Joaquin Rodrigo de
València amb el catedràtic d’oboè Francisco Salanova Alfonso, amb la
qualificació d’excel·lent. Paral·lelament, realitza els seus estudis
universitaris a l’Escola de Magisteri Ausiàs March de València, on obté la
Diplomatura de Magisteri en l’especialitat d’Educació Musical.
Ha estat membre titular i oboè solista a la JMWO
(Jeunesses Musicals World Ocrchestra), Jove Orquestra de la Generalitat
Valenciana, Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i la Banda de
la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Ha col·laborat
en nombroses ocasions amb l’Orquesta de Extremadura, Orquestra Filharmònica de
València, Banda Municipal de Palma, el Grup Instrumental de València, etc.
L’any 2006 fou professor d’oboè al Conservatorio
Profesional de Música de Palencia. Al 2007 obté la plaça per concurs-oposició
com a professor d’oboè al Conservatori Professional de Música i Dansa de Palma.
El novembre de 2012 obté el segon premi del Certamen de música per a joves
interprets en la modalitat de solistes del programa Art Jove.
Germán Guillén Alcocer
Nascut a Bigastre (Alacant) al 1984, inicia els seus
estudis a l’escola de música municipal sota la influència de D. Manuel Moya,
persona que marca notablement el seu desenvolupament artístic i humà. Més endavant es trasllada al CPM
d’Oriola i posteriorment al CPM de Murcia. Al 2005 estudia al Rotterdam’s
Conservatorium amb els professors Nancy Braithwaite i José Luis Estellés. Al
juny de 2006 finalitza el Grau Superior al CSM Manuel Massotti de Múrcia amb D.
Miguel Torres, obtenint la qualificació final de Matrícula d’honor. Actualment
cursa estudis de perfeccionament amb el professor Vicente Alberola.
És membre fundador dels grups de cambra Cuarteto de
clarinetes En Palma Quartet i Quinteto de viento Áulide, col·laborant al llarg
de la seva carrera com a convidat en gran diversitat de bandes, grups de cambra
i orquestres. Recentment ha obtingut el primer premi al Concurs de música de
cambra Art Jove (2011), el primer premi al Concurso de interpretación Villa de
Cox (2012) i també el primer premi al Certamen
de música per a joves interprets en la modalitat de solistes del programa Art
Jove.
Des del 2005 al 2010 fou director
titular de la Banda de la Sociedad
Unión Musical de San Fulgencio i professor de clarinet a les escoles
de música de Bigastro i Los Montesinos, i assistent de solista a
l’Orquestra Simfònica Ciutat d’Elx. Des de 2010 forma part de la plantilla
de la Banda Simfònica Municipal de Palma.
Júlia Martínez Bevià, piano
Neix a València, on comença a estudiar piano des de ben
petita. Estudia a Badajoz amb Alexander Kandelaki i Mariana Gurkova. Realitza
estudis de postgrau amb el professor Jerzy Romaniuk a l’Akademii Muzycznej im. Fryderyka
Chopina de Varsòvia, Polònia.
Ha rebut classes magistrals de Joaquin Soriano, Claudio
Martínez-Mehner, Josep Colom, Christofer Elton, Almudena Cano, Tibor Szasz,
Nino Kereselidze, Marta Gulyás i Elzbieta Tarnawska.
Actualment resideix a Mallorca, on és professora al
Conservatori Professional de Música i Dansa de les Illes Balears, activitat que
compagina amb la de concertista.
PROGRAMA
Robert Schumann (Zwickau, actual Alemania,
1810-Endenich, id., 1856)
3
romances per a oboè i piano op. 94
Compositor
alemany que pertany a l’època del romanticisme, Schumann escrigué aquestes tres
peces el desembre de 1849 com a regal de Nadal per a la seva esposa Clara Wieck
Schumann, pianista i compositora.
La
primera peça es titula Nicht schnell (no ràpid) i presenta un tema preciós a
l’oboè, amb el recolzament de l’acompanyament imaginatiu al piano. Aquesta
descripció podia aplicar-se també a la segona peça: Einfach, innig (simplement,
ardentment) però té una segona secció tensa i moguda. La tercera peça,
anomenada Nicht schnell, és melòdica i viva. Té una secció central amb un
caràcter similar a les melodies de les dues primeres peces.
Claude
Debussy ( Saint-Germain-en-Laye, 1862 - Paris, 1918)
Primera
rapsodia
Debussy
és considerat, juntament amb Maurice Ravel, com a una de les figures més
prominents de la música impressionista. A principis de 1909 es convertí en
membre del Consell Superior del Conservatori de París, a recomanació de
l’aleshores director, Gabriel Fauré. Com a jutge dels exàmens d’ingrés del
departament de vent d’aquest conservatori, al 1910 escriví dues peces amb
acompanyament de piano per a l’examen de clarinet:
l’exigent Première Rhapsodie per a la prova de rendimient i
una petita peça com o prova curta de lectura a primera vista.
Reflex del caràcter colorista de l’època, la Rapsodia
constitueix una gran mescla d’atmosferes desenvolupades en una sola part,fet
que la fa ser d’una exigència elevada, arribant a ser catalogada como una obra
referent en el repertori clarinetístic.
Francis Poulenc (París 1899-1963)
Sonata
per a oboè i piano op. 185
Compositor
francès i membre del grup francès Les Six, composà música en tots els grans
gèneres, entre ells la cançó d’art, la música de cambra, oratori, òpera, música
de ballet i música orquestral.
La sonata per a oboè i piano de Francis Poulenc data del
1962, i està dedicada a la memòria de Sergei Prokofiev. Per a expressar el seu
dol pel seu amic, Poulenc utilitza els registres més greus i més aguts de
l’oboè al llarg de tota la sonata. La peça consta de tres movimients: Elégie
(paisiblement, Sans Presser), Scherzo (Très animé) i Déploration (Très
calme). Els moviments segueixen l’ordre lent-ràpid-lent, fet que no
concorda amb l’ordre ràpid-lent-ràpid de la sonata tradicional.
La sonata per a oboè i piano és la darrera de les sonates
de Poulenc per a instruments de vent. Les altres que composaria son la Sonata
per a flauta (1956) i la Sonata per a clarinet (1962).
André Messager (Montluçon, 1853– París,
1929)
Solo de concurs
Compositor i director d’orquestra francès, malgrat
el seu Solo de concurs (per a clarinet i piano) és plenament respectuós amb els
requisits per a una peça d’examen (Allegro enèrgic, el lent moviment expressiu,
la formidable cadència seguida per un exuberant final), ens remet d’alguna
manera a l’opereta, gènere en que va ser considerat amo i senyor.
Solo de concours, escrita al 1899, és considerada per molts una peça
instrumental on es resumeix tot el talent de Messager.
+2.jpg)
