Can Gelabert de la Portella, la casa


“Som natural d’un poble de l’illa edificat al pla, al peu, però, dels primers contraforts de l’altiva serra. La vila és bella i abundant en antics casals senyorials. El seu terme ric de vi i pobre de bla i aigua; les muntanyes resseques i ermes, però plenes de miradors des dels quals es destria una gran part de la planura mallorquina brufada per tot arreu de poblets. Des de la vila es colombra admirablement el Puig de Randa, el de Santa Magdalena i el de Sant Salvador. Els dies clars una ratlla blava que es besa dins l’horitzó amb el cel pur i adamantí: és la ratlla encisera de la mar, la mar llunyana que ens atreu com una antiga i pèrfida sirena”. 

Llorenç Moyà (1916-1981).

Així comença Llorenç Moyà les seves Memòries Literàries, referint-se al poble on nasqué, Binissalem. En aquesta vila hi trobam Can Gelabert de la Portella, un antic casal habitat per la família Gelabert des del 1509, i on passà anys de la seva vida,l’il·lustre escriptor binissalemer Llorenç Moyà Gilabert. 

La casa que coneixem avui dia és fruit de nombroses reformes que s'efectuaren durant segles i que la convertiren en un gran casal, un dels més vistosos i coneguts de Binissalem. 

Encara conserva gran part del seu encant només arribant a l’entrada, amb uns grans portons de fusta que donen pas a la planta baixa del casal amb una clastra que conserva un original coll de font escultòric de figuració antropomórfica coronada per un lleó que sustenta la corriola. 

La figura escultòrica de la font dels segles XVI-XVII
Llorenç Moyà es va encarregar de donar nom a cadascuna de les sales que conformen la casa. Així doncs, tot just entrar a la clastra a mà dreta trobem les Sales Florentines, que actualment es fan servir com a sales d'exposicions i on antigament s'hi trobava la capella dedicada a Sant Sebastià. Si avançam, podrem veure que es conserven dos arcs diafragma apuntats, que conformen el celler del segle XVI. Des d'aquest espai podem accedir a la Sala del Directori, que actualment és una sala d'exposicions i on s'ubica també l'Oficina d'Informació Turística de Binissalem. 

Les reformes realitzades a la segona meitat del segle XVIII suposaren, entre d'altres coses, la construcció d'un celler nou, que s'emplaçava al lloc on ara hi ha l'escala de ferro per la que s'accedeix al primer pis i que fou un dels cellers amb major capacitat d'emmagatzament de vi de la comarca.

  

Al primer pis trobam les sales més interessants del casal. Pujant les escales, i passant per la llotja oberta al pati, hi ha la Sala Imperial, on també es fan exposicions i conserva una original paret de tapial. Aquest espai dóna pas a les Sales Pompeianes, compostes per una avantcambra, una alcova amb peristil i una petita habitació lligador. Reben el nom de la decoració d'estil pompeià que decora les seves parets, executada al tremp a la dècada dels anys 10 del segle XIX. Cal relacionar aquestes sales amb les disenyades per l'arquitecte madrileny Isidro González Velázquez a Can Montenegro, Palma.

Paret de tapial a la Sala Imperial

Vista general de les Sales Pompeianes     

L'avantcambra de les Sales Pompeianes destaca per la profusió en decoració. Abans de les reformes i restauracions, aquesta sala albergava al cel ras un seguit de representacions avui desaparegudes: les quatre estacions (primavera, estiu, tardor i hivern), i enmig la deesa Diana. Als murs destaca l'ús de l'enganya-ulls, que simula cortines i columnes, que obren a paisatges variats que evoquen a una època on l'esperit viatger conduïa al descobriment dels llocs més exòtics. 


La zona de l'alcova està dividida per un peristil que simula una mena d'atri, les parets estan pintades amb plafons decorats amb medallons, garlandes i paisatges. Antigament en aquesta sala, al cel ras s'hi trobava un altre enganya-ulls amb una representació a cel obert. L'efecte d'enganya-ulls, al qual s'hi recorre amb freqüència, torna a estar present a la sala, on tornam a trobar unes cortines pintades que obren la mirada a uns balcons simulats. 


             

A l'espai on es trobava el llit, la decoració era romanticista, ja que un altre cop es va recórrer a l'enganya-ulls al cel ras per representar la deesa Aurora sobre niguls, portada per un carruatge estirat per coloms.  Així mateix, hi ha dues escenes sobre la destrucció de Pompeia a les sobreportes i que a dia d'avui encara es conserven.




I finalment, al segon pis és on es troba actualment l'Escola de Música de Binissalem, amb un espai diàfan que es divideix en aules que discorren al llarg d'un passadís. En l'espai obert a vegades es realitzen diferents activitats com ara concerts, presentacions de llibres o conferències. Des d'aquest pis es domina gran part del poble de Binissalem, amb unes vistes impressionants cap a les muntanyes.

Si voleu saber més de Can Gelabert i la seva història, podeu consultar els llibres Can Gelabert de la Portella (1991) de Jaume Llabrés i Aina Pascual i Casa i estament social a la ruralia mallorquina. L'exemple de Binissalem als s. XVII -XIX (2009).