El passat dissabte dia 15 de gener, l’escriptor Joan Guasp (Consell, novembre de 1943) va rebre de la mà del batle de Binissalem Jeroni Salom i d’Albert Rius, director de l’oficina de La Caixa de Binissalem, el II Premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiques que, dotat amb 3000 €, convoquen l’Ajuntament de Binissalem i la Fundació Llorenç Moyà i que compta amb el patrocini de La Caixa. Al mateix premi, va resultar finalista l’obra d’ Antoni Lluís Reyes Allende vx. Khrusxov.
A l’acte d’entrega dels premis, realitzat a les Sales Pompeianes del Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem, també hi varen assistir, entre d’altres, David Jimeno, regidor d’Educació, Cultura i Joventut de l’Ajuntament, Xavier Moyà, nebot de l’escriptor Binissalemer Llorenç Moyà i els membres del jurat que, en aquesta segona edició ha estat format per Josep Ramon Cerdà, delegat d’Arts Escèniques de la Conselleria d’Educació i Cultura, el crític Francesc M. Rotger i l’escriptor binissalemer Jeroni Salom.
Segons Guasp, La torre Eiffel és una tragicomèdia on es reflexiona sobre l’espoli constant que pateixin els països sotmesos a un Estat reconegut internacionalment i oficial, i sobre les conseqüències que se’n deriven de tot plegat: el colonialisme cultural, polític i moral. És – apunta l’autor -una denúncia del que sempre ha fet el poderós amb el feble, d’allò que secularment se n’ha dit que el peix gran es menja el petit. Escrita en un estil àgil a base de diàlegs breus i petits monòlegs entre dos personatges, masculí i femení, que viuen plegats tractant de superar la seva situació precària.
Joan Guasp (Consell, novembre de 1943), s'inicià als denou anys fent cròniques esportives i entrevistes periodístiques a diferents mitjans de comunicació. En literatura va començar escrivint contes i narrativa breu. L’any 1977 escriu Querido amigo, una obra de teatre que guanya l'accèssit del Premi Lope de Vega convocat per l'Ajuntament de Madrid.
A partir d’aquest moment, Guasp va iniciar una llarga i extensa carrera literària en català on, a més del teatre, ha conreat diversos gèneres literaris com ara els contes, la narrativa infantil, la novel·la, la poesia, els reculls d’aforismes i el guió cinematogràfic, obtenint un gran nombre de premis al llarg d’aquests anys. Moltes d’aquestes obres han estat publicades, sobre tot a editorials de les Illes Balears i Catalunya.
Dins la seva extensa producció teatral (representat a diferents indrets de Catalunya i Mallorca) podem destacar, entre d’altres, Fumar d’amagat (1987), premi del Teatre Principal convocat pel Consell Insular de Mallorca, Oxo (1996) amb la qual va obtenir l'Accèssit del Premi SGAE de Teatre 1996, Els Papagenos (2003), amb la qual va obtenir el premi "El Micalet" de teatre a València, obra que va ser publicada posteriorment per Ed. Denes de Valencia el 2004. El 2010 va aconseguir el premi “Castelló a Escena” per l’obra teatral L’assassí de Déu, i estrena el 2011 amb el Premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiques dramàtiques, convocat per l’Ajuntament de Binissalem i la Fundació Llorenç Moyà.
Guasp també ha conreat la narrativa infantil (L'Illa d'escuma rosa (1988), premi Ciutat d'Olot; Piu Teulader (1991); Contar fins a cent (Ed. Baula – Barcelona, 1994) menció especial del Premi Ferran Canyameres).
Pel que fa als aforismes, l’any 2000 publicà Fogueró de Guaspires (Lleonard Muntaner, ed. – Ciutat de Mallorca) i El plaer de tot això i altres plaers minúsculs. L’any 2002 guanyà el premi de poesia convocat per l'Associació Amics del Montseny de Viladrau amb un recull d'aforismes poètics titulat Poemes descentralitzats, que varen esser publicats un any després. El 2003 va publicar, amb motiu del seu 60è aniversari, el llibre d'aforismes Quinze querns (Ed. El Gall – Pollença), al qual han seguit L’heroi irònic (2005), Humor meu i Déu meu (2006) i Animus locandi (2009).
Guasp s’endinsà ben aviat en el món dels contes i el relat breu amb Les contarelles d'en Pere Ferreguí (1979), al qual seguiren Eclipsi per a un home sol (1992), premi Sant Carles Borromeu del Principat d'Andorra, Fa molt de fred al nord de Quebec (1996), Jugar o no jugar (2000). El 2007 va guanyar el premi Pare Colom de Narrativa Mediterrània, convocat per l’Ajuntament d’Inca, per l’obra El generalíssimo i altres històries inversemblants però certes (Ed. Lleonard Muntaner). Aquest mateix any va guanyar el premi Falset de contes amb el relat El netejavidres i jo. L’any 2009 guanyà els premi Armand Quintana de narrativa amb un recull de contes titulat El vicari de Crist i altres ficcions i el premi de Narrativa Sícoris, de Lleida, pel seu relat La maledicció dels passos de Zebra.
Pel que fa a la novel·la, Guasp ha publicat El cavall (Ed. Columna – Barcelona, 1992), premi Ciutat de Mollerussa; Concert de Comiat, premi Fiter i Rossell 1995 (Ed. Columna); La cervessa de Déu (Ed. El Gall, 2000). El juny del mateix 2001 va ser guardonat amb el premi de narrativa Baltasar i La ciutat transparent, obra amb la qual guanyà el Premi Baltasar Porcel convocat per l'Ajuntament d'Andratx i que va ser publicada l’any 2003.
En la seva producció literària també hi ocupa un lloc especial la poesia. L’any 2004 va obtenir el premi Jacint Verdaguer de Poesia, concedit per l'Ajuntament de Calldetenes, pel seu poemari Riure per no sopar, publicat l’any següent (Ed. March – Barcelona). El 2005 va guanyar el premi de poesia Vila de Martorell amb un recull de poemes que es titula Fills del Raiguer. Al 2005 publicà el poemari Fills del Raiguer (Ed. Viena – Barcelona 2006), mentre que al 2010 guanyà el Premi Nacional de Poesia del Vallès Oriental amb el poemari Blai Bonet i el món.
Així mateix, Guasp és l'autor del guió de la pel·lícula Blocao, estrenada la tardor del 2002.
Cal esmentar que al 2009 se li va atorgar el premi Lluís Carulla d’Actuació Cívica. Algunes de les narracions i de les seves obres teatrals han estat traduïdes al castellà i al gallec. Col·labora a distints periòdics i mitjans audiovisuals de les Illes Balears i d’altres indrets dels Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada