Llorenç Moyà Gilabert va néixer a Binissalem l’any
1916. Fou un escriptor prou conegut en l’àmbit de les lletres catalanes,
apuntant maneres des de ben petit.
Llicenciat en Dret l’any 1943, les seves primeres obres foren en llengua
castellana, però a partir de 1941 va començar a escriure en català. També va
començar a participar en les tertúlies literàries tot envoltat de la
intel·lectualitat mallorquina com Maria Antònia Salvà o Guillem Colom, entre d’altres.
De les seves obres, cal tenir en compte les
primeres publicacions, que responen a l’estètica de l’Escola Mallorquina, on
podem trobar La Joglaressa (poema
narratiu) o La bona terra.
A partir d’aquest moment, la seva obra patí un
canvi estilístic, cap a una estètica neobarroca, on destacaran una sèrie d’obres
com ara Debades t’obren solcs els novilis
(1949-1951), o La conversió de Ramón
Llull (1949).
L’any 1955 obtingué el Premi Ciutat de Palma amb
l’obra: La posada de la núvia, que
servirà de pont cap a un altre canvi estilístic, en què la seva obra adquirirà un major accent classicista,
que marcarà les seves obres posteriors.
De les obres poètiques més importants destaquen:
Palinur (1960); Anteu (1961); Polifem (1962);
i Hispània Ciceror (1962). Aquestes obres
traçaren el camí cap a la poesia realista que l’autor tractarà posteriorment.
Entre 1966 i 1972, Llorenç Moyà pateix una crisi
de creativitat, i gairebé no produeix obra. Ja serà l’any 1975 quan escriu I tanmateix, pallasso...
Llavors, l’any 1977 publicarà Presidi Major, on s’ajunten tres obres de termàtica amorosa. El mateix
any comença la seva darrera etapa de producció satírica i popular, baix el
pseudònim Xafarder al diari Ultima Hora.
Els dos darrers reculls poètics foren La ciutat a lloure (1978) i Les oracions per necessari (1981).
El 31 d’octubre de 1981 va morir a causa d’un
infart a l’edat de 65 anys. Temps més tard, l’Ajuntament de Binissalem,
anomenà Llorenç Moyà fill il·lustre i predilecte del poble.
També cal esmentar el seu paper protagonista en la recuperació de les Festes des Vermar (de la mà dels joves del Club Atlant de Binissalem) així com de la declaració de Binissalem com a conjunt històricoartístic, de la qual en fou promotor.
També cal esmentar el seu paper protagonista en la recuperació de les Festes des Vermar (de la mà dels joves del Club Atlant de Binissalem) així com de la declaració de Binissalem com a conjunt històricoartístic, de la qual en fou promotor.
