Toni Lluis Reyes i Martí Fons en l'acte d'entrega del premi
L’actor i escriptor Antoni
Lluís Reyes (Manacor, 1985)
ha resultat guanyador del V Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques amb l’obra (Ei)xalar, dotat amb 1500 € aportats per l’Ajuntament de
Binissalem. En la cinquena edició
del Premi Llorenç Moyà, han format part del jurat el crític Francesc M. Rotger,
l’escriptor Jeroni Salom, Martí Fons (ESADIB) i Toni Pol Marcús, i s’han
presentat un total de quinze obres teatrals.
L’acte d’entrega del premi es va dur a terme dia 15 de
gener a les 20h a les Sales Pompeianes del Casal de Cultura Can Gelabert de
Binissalem, essent Martí fons l’encarregat de presentar, en nom del jurat,
l’obra guanyadora. Finalitzat l’acte d’entrega, es va presentar l’obra La torre Eiffel de Joan Guasp (Consell, 1943),
guanyadora a la segona edició del Premi Llorenç Moyà que ha estat recentment
editada per Pont del Petroli.
Segons Antoni Lluís Reyes, (Ei)xalar és la història de dues
famílies: una mallorquina i una malaguenya. Dues famílies d’ideals polítics i
d’estils de vida completament diferents però que viuran vivències paral·leles:
viuran la guerra, l’emigració, el boom turístic, etc. En un moment de la
història dos dels seus membres es casen i passarà a ser la història d’una
família. Tot comença l’any 1916 a la Mallorca rural amb el naixement de na
Joana i acaba l’any 2001 a una residència de gent gran amb la mort de na Joana.
Han passat vuitanta-cinc anys i les transformacions socials, polítiques i
demogràfiques de Mallorca han canviat de verd en blau.
(Ei)xalar permet de veure com totes aquestes
transformacions i canvis històrics han deixat petjades en l’essència de la
identitat mallorquina. Per què són així les famílies mallorquines? Per què
s’estructuren d’aquesta manera? Quins són els fonaments i eixos dels
mallorquins? (Ei)xalar és per entendre’ns, per
analitzar-nos, per jutjar-nos i, sobretot, per conèixer-nos. Es podria batiar
com una història mallorquina en què totes les persones nascudes aquí o a fora,
s’hi veuran reflectits en qualque moment.
La família – apunta Reyes- ens pot Eixalar (impedir
qualcú d’actuar com voldria) o ens pot fer Xalar (sentir plaer, divertir
alegrament). Les rondalles i els records seran els únics fils conductors del
pas dels anys... uns anys que passen i que ens recorden que tot té un principi
i un final, que l’únic sentit que pot tenir la vida és viure-la, viure-la de la
millor manera possible. Un tribut a la vida i a la família. Quan et deixen de
recordar, significa que ja has deixat d’existir.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de
Barcelona i en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes
Balears, el vincle d’Antoni Lluis Reyes amb el món del teatre s’inicia ben
prest a la seva ciutat, Manacor, on participa un grapat d’anys com a actor a la Mostra de Teatre Escolar.
Des del 2001 és membre de la companyia Tau Teatre, amb la qual ha participat com a
actor en un total de dotze obres teatrals, entre les quals cal destacar Els enamorats (2005), La cantant calba (2007), Comèdia negra (2008), Sis dones i un home (2009), Alícia (2010), La cantant
calba (2010), guanyadora del Certamen
Art Jove de les Illes Balears, L’estiu
de l’anglès (2010) i El camp (2011). Entre el 2010 i el 2012
interpreta amb La fornal La història robada, obra
que gira al voltant del batle republicà de Manacor Antoni Amer “Garanya”, que
rebé el Premi del públic al millor espectacle balear de la XV Fira de Teatre de
Manacor i fou seleccionada al Projecte Alcover 2010. Els anys 2010 i 2011
respectivament participà als muntatges Croades i llàstima que sigui una puta,
de l’ESADIB, mentre que al 2012 i el 2013 participà en els projectes
Microteatre per ficció amb la peça Les
restes del naufràgi i
Microteatre per luxúria amb Comiat
de fadrí. També dins el 2013 ha participat en les obres Ai Quaquín que has vengut de prim i El
despertador, aquesta darrera
representada a l’espai Minitatres de Barcelona.
Així mateix, i també dins la seva faceta com a actor, cal
remarcar la seva participació els anys 2011 i 2012 a la sèrie L’anell, emesa a IB3
Televisió, i dins els anys 2012 i 2013 a la cinquena i sisena temporada de la
sèrie La Riera,
emesa per TV3. Entre el 2010 i el 2013 ha participat com a actor en cinc
curmetratges.
Dins
la seva vessant com a autor teatral, Reyes ha escrit Els colorins (2002); El llibre màgic (2003); Ments rebels (2003), posada en escena per Tau
Teatre; Ulls clucs (2010), finalista als Premis
Pare Colom d’Inca del 2010; Allende
vs. Khruxov (2010), finalista
de la II edició del Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques; Rolegame (2010), obra guanyadora del premi Nous
creadors convocat per l’ESADIB i el Teatre Principal de Palma; Trencaclosques d’una parella, guanyadora del
premi Vila de Gràcia de textos dramàtics; Na
Petronila es casa (2011); La llosa (Levític 17) (2012), 1r Premi Lloreç Moyà d’Obres
Dramàtiques i publicada dins la col·lecció 0ff Cartell de Re&Ma
edicions; Pares (2012) dins Microteatre per
veïnatge, publicada per Òrbita edicions; Neu
fosa (2013), publicada per
l'editorial Lleonard Muntaner dins la col·lecció Teatre; Somni de rondalla (2013); Nit de por (2013) dins Microteatre per cinema,
publicada per Òrbita edicions i Bicicletes
ancorades (2013), 1r Premi
Teatre Bambolina de Torredembarra.
Antoni Lluís Reyes ha
dirigit, entre els anys 2008 i el 2013 un total de setze obres de teatre
representades per Excepte Teatre, Virots Teatre, Girafes, Busquerets Teatre,
Centre d’Adults de Manacor, Què Teatre i l’ESADIB.
Després de l’entrega del V Premi Llorenç Moyà es va dur a terme la
presentació de l’obra La torre
Eiffel de Joan Guasp
(Consell, 1943), guanyadora a la segona edició del Premi Llorenç Moyà i que ha
estat editada per Pont del Petroli. La presentació de La Torre Eiffel anirà a càrrec de Toni Pol Marcús.
Segons l’autor, La
torre Eiffel és una tragicomèdia on es
reflexiona sobre l’espoli constant que pateixin els països sotmesos a un Estat
reconegut internacionalment i oficial, i sobre les conseqüències que se’n
deriven de tot plegat: el colonialisme cultural, polític i moral. És – apunta
l’autor -una denúncia del que sempre ha fet el poderós amb el feble, d’allò que
secularment se n’ha dit que el peix gran es menja el petit. Escrita en un estil
àgil a base de diàlegs breus i petits monòlegs entre dos personatges, masculí i
femení, que viuen plegats tractant de superar la seva situació precària.
