Aquest
dissabte dia quinze s’ha duit a terme al Casal de Cultura Can Gelabert la
inauguració de les exposicions Fragment i totalitat de Paz Alomar, Criaturas en suspensión de
Muriel Ten Cate i Blanca Alonso i Expressions
de Pere Lorente, exposicions que
es podran veure a Can Gelabet fins dia 31 de gener de 2013.
Paz Alomar presenta a les Sales
Florentines de Can Gelabert Fragment i totalitat, un conjunt de peces de diversos
formats on el paper, la tinta i una punta quadrada de fusta o cartó esdevenen
els tres tresors que converteixen el gest en traç. Obra ferma i fràgil alhora,
vinculada de manera estreta a la seva formació i ofici d’enquadernadora i a la
seva passió per la cal·ligrafia, s’entreveuen a l’obra d’Alomar influències
diverses, la més destacable de les quals es troba en la cal·ligrafia japonesa.
Interiorització i simplificació del gest que esdevé lliure, ràpid i segur. Traç
directe, espontani, sense retocs. Execució instantània i rítmica.
Formada en disseny gràfic i Arts del
llibre a Barcelona, Paz Alomar
completa al llarg dels anys la seva formació realitzant nombrosos cursos de
cal·ligrafia xinesa, medieval, contemporània, llatina i àrab. Des de l’any 1989
exerceix l’enquadernació al seu taller de Palma, mentre que des del 2002
dirigeix, a la mateixa ciutat, una escola-taller d’enquadernació. Des del 2004
ha impartit diversos cursos de cal·ligrafia medieval per a la UIB i
l’Ajuntament de Palma. Al 2006, sota el títol Terre du ciel du a terme la que
serà la seva primera exposició, a l’hotel Convent de la Missió de Palma. D’ençà
ha exposat les seves obres a l’Espai Mallorca (Barcelona), l’Església vella de
Ses Salines, Rialto Living (Palma), el Pedralbes Centre de Barcelona i la
galeria Sampol&Sampol de Palma.
Fa
més d’un any, Muriel Ten Cate i Blanca
Alonso es trovaren a una plaça de Sineu. Malgrat la diferencia d’edat,
ambdues es trobaven en el dur momento d’aturada temporal i reinici de les seves
carreres artístiques (una per edat i salut, l’altra degut a la seva recent
maternitat). De la conversa en sorgí un projecte en comú, que aviat prengué
forma i es presentà a Can Gelabert, espai conegut i estimat per ambdues.
De
la idea inicial, compartir un mateix espai però mostrant cada una la seva obra
per separat, aviat en sorgiren moltes complicitats, interactuació i conjunció
temàtica, donant com a resultat peces on hi predominen els animals i objectes
que volen o suren, els materials lleugers, la fragilitat. L’experiència,
afirmen, ha estat molt enriquidora, malgrat (o just per) les vàries dècades que
les separen.
Blanca Alonso
(Madrid, 1980) estudià Belles Arts a la Universitat de Madrid. Ha viscut dos
anys a Munich, on ha realitzat una beca Erasmus i ha cursat estudis en
litografia a la Universitat de Belles Arts, treballant com a assistent de taller
al conegut taller de litografia Steindruk de Munich, així com per a altres tallers
i empreses d’edició d’obra gràfica.
Des
del 2008 viu i treballa a Mallorca, on realitzà un curs a la Fundació Miró.
Actualment combina la seva activitat com a artista independent amb la seva
participació al grup “Grabado en Mallorca”, format al voltant de l’estampador i
artista Júlio León. Ha realitzat exposicions (principalment d’obra gràfica) a
Madrid, Barcelona, Munich, Berlín, Nijmegen (Holanda) i diversos indrets de Mallorca.
Muriel Ten Cate (Jakarta, Indonèsia, 1933) és una artista holandesa que fa
moltes dècades establí, juntament amb el seu home, la seva residència a
Mallorca. Gairebé una supervivent –del procés de descolonització, dels camps de
concentració indonesis, del rebuig dels holandesos de la metròpoli cap als
exiliats provinents de les antigues colònies, de les avantguardes artístiques mallorquines
de finals dels seixanta a les que s’incorporà aviat, dels anys i anys que té i
mai no revela- Muriel Ten Cate acumula rere un somriure gens forçat un
currículum on destaca la seva formació dins el camp de la il·lustració i la
pintura a l’Academie voor Beeldende
Kunst Arnhem i a la Rietveld Academie d’Amsterdam i en litografia a la
Universitat de Michigan, així com un seguit d’exposicions col·lectives i
individuals que la situen, en un primer moment, en el grup d’artistes vinculats
als grups d’avantguarda artística de finals dels seixanta i inicis dels
setanta, essent membre cofundadora del Grup Bes i participant a les exposicions
del mateix al Rincon del Artista de Palma.
Després d’anys en els quals
la seva obra va deixar de ser exposada al públic, a inicis dels anys noranta
reprèn amb força el contacte amb el públic, amb nombroses exposicions a diversos
indrets de Mallorca i Holanda. A l’obra més recent de Muriel Ten Cate (gran
part de la qual realitzada damunt paper), tot vorejant el realisme màgic i el
surrealisme, hi predominen elements de caràcter autobiogràfic com ara els
filferros, els ocells o els estels que ens evoquen els patiments que marcaren
la seva infància.
Pere Lorente (Lloseta, 1956) exposa a la sala del Directori de Can
Gelabert Expressions, un conjunt de onze pintures de marcat gust pop al
voltant de la representació del Via Crucis de Llorenç Moyà, en el
que vol ser un petit homenatge al poeta i dramaturg binissalemer que va néixer
i passà llargues estades a Can Gelabert.
Amb una elaborada tècnica, Lorente
treballa amb un mateix punt de partida: la fotografia (pròpia la major part de
les vegades, però també l’aliena) que manipula
per tal d’aconseguir-ne plànols de color amb tons que defugen de la intensitat
cromàtica, fet que contrasta amb la recerca de l’expressivitat dels cossos i
les faccions dels actors i un únic espectador que els contempla. Rera la seva
humilitat d’intencions (la recerca de l’expressió) s’hi amaga tanmateix una
obra amb multiplicitat de lectures, que van des de la renovació de la
iconografia religiosa fins a picades d’ull (sovint no cercades) al pop art
entès de manera àmplia on hi podem trobar des d’un Equipo Crónica a un David
Hockney, passant pel sedàs dels nous realismes. Sols el fet (no intencionat) de
la elevació a icona pop de la representació d’una de les obres més conegudes de
Llorenç Moyà bé val una visita a l’exposició de Pere Lorente.
L’exposició es complementa amb part de l’attrezzo
i vestuari que la companyia teatral Taula Rodona
fa servir per a la representació del Via
Crucis de Moyà a les escales de la Seu de Palma.
Lorente s’inicià en la pràctica del dibuix i la pintura de manera
autodidacta als quinze anys. La seva carrera professional ha estat sempre
vinculada al disseny d’interiors, tasca que ha combinat de manera diguem-ne irregular
amb la pintura, fins que de dos anys ençà aquesta ha anat guanyant terreny a
disseny d’interiors, duent a terme (després d’anys amb esparses aparicions
públiques en un seguit d’exposicions col·lectives i alguna obra seleccionada a premis
d’arts plàstiques) ara fa dos anys la seva primera exposició individual a la
seva vila natal, passant després per Inca i ara per Can Gelabert. Incorporació,
doncs, tardana al circuit expositiu de les Arts Plàstiques de Mallorca, fet que
en contemplar la seva obra no s’acaba d’entendre gaire.
