El passat
dissabte 23 de febrer va arribar a Can Gelabert el festival Miradas de
mujeres que a l’illa de Mallorca compta amb vint-i-tres seus entre
galeries i espais expositius públics, i ho va fer de la mà de les exposicions
de les artistes Mercedes Laguens i María Isabel Uribe, les propostes de les
quals es podran veure a Can Gelabert fins dia 23 de març. El mateix dissabte
dia 23 s'inaugurà l’exposició In death and life de l’artista
xilena resident a Mallorca Ximena Yutronic.
Mercedes Laguens (Tarazona,
Saragossa, 1953) presenta a la Sala Imperial de Can Gelabert Soy
capaz. Letanía para una mujer, una proposta, a manera de gest simbòlic,
que pretén aprofundir en la capacitat de convenciment que té la paraula.
“L’acció – explica Laguens- consisteix en escriure, sobre plaques de
pasta brisa amb tinta comestible, una llista de frases que descriguin
situacions reals de frustració, incapacitat, limitació, negació..., i com a
lletania repetida escriure després de cada frase: Soy capaz. Plegades les
pastes a manera de paquets amb el text escrit en el seu interior, s'enfornen
per a poder ser menjades i digerides”.
Lletania per a
una dona. La paraula dita, la paraula escrita, la paraula menjada la paraula
creguda. Les frases escrites amb carbonet a les parets de la sala, peces de
pasta brisa i tinta comestible enfornades, fotografies del procés... Per
a la realització deSoy capaz Laguens ha comptat amb la
col·laboració de les dones de diverses edats que formen part del Grup
de lectura en veu alta de la Biblioteca Municipal de Binissalem, les
quals han participat activament en el projecte de Laguens, aportat les seves
frases i escrivint-les damunt la pasta que també han pastat amb les seves mans.
Maria Isabel
Uribe (Neiva-Huila,
Colòmbia) intervé les Sales Florentines amb Abraçant l’espai,
un laberíntic muntatge
de diferents peces realitzades amb mànigues de camises unides entre sí i
rematades en els extrems amb guants per a què ens suggereixin braços que es
desplacen com una maranya d’abraçada sense fi per tot l’espai: per les parets,
trespol i el sòtil.
“L’escultura
tèxtil –explica Uribe- és un dels llenguatges amb el que em sent còmoda
treballant. Vivim en un època de trasllats. Anam d’un lloc a un altre amb tanta
rapidesa, que perdem l’essencial, els moments i instants dels llocs que anam
deixant i de les persones amb les que compartim moltes emocions. Molts de
nosaltres no som ni d’aquí ni d’allà, una gran quantitat de circumstàncies han
condicionat la nostra recerca de vivència en països i llocs que no eren el
nostre i que mai no ho seran”.
Ximena
Yutronic (Xile, 1965) exposa a la Sala del Directori de Can
Gelabert In death and life, (en mort i vida), una
representació d’una cerimònia de compromís amb el negatiu el positiu de
l’existència. L’exposició és una metàfora de la part agressiva i passiva que
se’ns presenta dia a dia.
“La vida
–planteja Yutronic- és una eterna cerimònia de compromís con elles. La
sexualitat és el principi creador de totes les coses i a "In
death and life", el femení i el masculí s’uneixen per crear.
Passar por la frontera del dolor forma part d’un quotidià esquema d’emocions”.
Flors, espines, gotes de sang... formen un recorregut de situacions i
sensacions, convidant a l’espectador a un íntim diàleg.
Les
exposicions es podran visitar fins dia 23 de març, de dilluns a dimarts de
15:30 a 21hores i dissabtes de 17 a 21 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada