L’actriu i
dramaturga Neus Nadal Parés (Esporles, 198.5) ha resultat guanyadora del VIII
Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques amb l’obra Capaltard, que s’ha entregat avui dijous a les 20 hores al Casal de
Cultura Can Gelabert de Binissalem. Prèviament a l’entrega del premi s’ha duit
a terme de la presentació del Fons
Llorenç Moyà, que ha anat a càrrec de Ramon García, tècnic documentalista
de la Fundació Casa Museu.
Convocat per l’Ajuntament de Binissalem amb la col·laboració de l’ESADIB,
el premi compta amb una dotació econòmica
de 1.500 € aportats pel consistori binissalemer. El jurat ha estat format, en
aquesta ocasió, per Martí Fons (professor de l’ESADIB), l’escriptor Jeroni Salom i el poeta i
gestor cultural Carles Fabregat. L’acte ha comptat, entre d’altres, amb la presència d’Andreu Villalonga,
batle de Binissalem, Magdalena Moyà, regidora de Cultura de Binissalem, Víctor
Martí, primer tinent de batle, i la que ha estat coordinadora de l’Any Moyà
2016, Maria Coll i Borràs.
Nascuda a Esporles l’any 1985, Neus Nadal es va llicenciar al 2011 en Art Dramàtic a l’ESADIB. Des
de l’any 2005 ha realitzat nombrosos cursos de formació, entre els que es poden
destacar els realitzats amb la Mallorca Film Affinity amb
Toni Bestard, Luís Casasayas i Daniel Winter (2005), d’Interpretació
cinematogràfica i teatral al CEF amb Aina Cortès (2005-2007) o els de Tècniques
d’interpretació amb màscara amb Philipe Peychaud (2008-2009).
De l’any
2008 ençà ha treballat a diverses produccions teatrals, sota la direcció de
Baltasar Cortès (Teatre de Palmanyola, Vualà Teatre), Maite Ferrer (Paralia
Teatre), Joan Gomila o Kake Portas, mentre que els darrers anys destaca la seva
participació en teatre de petit format (Càpsules
teatrals, i Teatre en 13, 2013)
així com els espectacles de teatre de carrer (Els siurells mallorquins, 2015-16).
Del 2011
fins l’actualitat ha dirigit cinc obres teatrals per a la companyia Mals Papers
(Avall frares! i 400 ptes, de les quals n’és l’autora, Mopi, un monstre diferent, Somni
de rondalla, de Toni-Lluís Reyes i Una
cançó de Nadal, de Charles Dickens) i set obres infantils.
Pel que fa al cinema, televisió i ràdio, entre
el 2004 i el 2008 ha participat en quatre curtmetratges (un d’ells, La Llave, del 2005, amb direcció i guió
de la mateixa Neus Nadal) i dos llargmetratges, Mallorca Zombie (2008) i L’Orde
d’Oriat
(2005). L’any 2011 va participar en dos capítols de la sèrie l’Anell, d’IB3. Nadal
també ha participat en ràdio i locucions, destacant les lectures dramatitzades dels
texts Vull, Terra fosa i No al
programa d’Ona Mallorca Teatre a la cuina els anys 2010 i 2011.
Com
a dramaturga, ha escrit les obres 400
ptes. (2014) i Avall frares!
(2015), representades per la companyia teatral Mals Papers. Capaltard (2016), obra guanyadora del
VIII Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques, és la seva darrera obra.
A
més, Neus Nadal ve exercint, des del 2009 fins avui en dia una intensa tasca
com a professora de teatre (taller de teatre “El Club” de Pollença, activitat
extraescolar de teatre al Col·legi públic Gabriel Comas i Ribes d’Esporles i
Taller de Teatre Esporles per a infants, joves i adults)
Capaltard
M’he de llençar a l’aigua i nedar.
Nedar. Nedar amb totes les meves forces fins que trobi un petit bocí de terra
on aferrar-me. Em poso dreta, convençuda de que no hi ha cap altra sortida, de
que el contacte amb aquell blau immens farà que es fonguin totes les maldats
que pengen de la meva pell. Nedar. Nedar i anar deixant enrere tot el sobrant
de la meva vida. Nedar fins que ja no em quedin forces. Però quan toc amb la
punta dels dits l’escuma de l’onada més atrevida tot es torna vermell. D’un
vermell roent que escalda l’ànima. I allà s’acaba tot.
Capaltard,
indica Neus Nadal, és un bocí de la vida de dues germanes que lluiten la
mateixa guerra però des de bàndols contraris; una lluita per mantenir intacte
tot allò que coneix i que és la seva vida i l’altre just pel contrari, per
fer-ho desaparèixer. Una història que, desgraciadament, pot ser la història de
moltes persones invisibles.
Com a portaveu del jurat, Martí Fons ha volgut destacar el fet
que otorgar el premi a l’obra de Nadal va ser una decissió presa per
unanimitat, tot considerant-la una obra molt interessant, una peça teatral amb
molta força, amb una construcció dramàtica forta i tràgica on s’hi entreveuen
referents potents com Camus o Stringberg. “Posseix – ha afegit Fons- un text
molt ben treballat, amb un punt de lirisme poètic, de poesia tràgica, alhora
que es veu clarament que ha estat pensada i escrita per ser escenificada, conté
tots els elements perquè així sigui”, destacant que ha estat escrita “per una
persona de teatre”.
Fons també ha volgut destacar el to
tràgic de l’obra, l’ambient rural, la idea del sacrifici que sura al voltant de
les dues germanes (cercle viciós i opressiu) i de manera especial el tractament
fragmentari que es fa del temps (els bots temporals), propi d’un teatre molt
contemporani. Una obra que aconsegueix fer del local un discurs universalista.
Presentació
del fons Llorenç Moyà.
Ramon
García, tècnic documentalista de la Fundació Casa Museu ha estat l’encarregat
de presentar el fons Llorenç Moyà, cedit fa anys pels seus hereus i que a partir
d’ara es troba ubicat al primer pis de Can Gelabert. García ha assenyalat que,
fruit de la col·laboració entre la Fundació Casa Museu (institució depenent del
Consell de Mallorca i encarregada de la gestió dels llegats literaris de
Llorenç Villalonga, Pare Rafel Ginard i Blai Bonet) i de l’Ajuntament de
Binissalem, al llarg de l’any 2016 s’ha procedit a la tasca d’incorporació dels
registres que integren el fons Llorenç Moyà al catàleg online de la Fundació
Casa Museu.
Per dur a
terme aquesta tasca s’ha partit de l’inventari que l’escriptor Miquel Àngel
Vidal, gran coneixedor de la figura i de l’obra del poeta binissalemer, va elaborar
fa uns anys i que constituïa fins ara l’única descripció existent sobre el
llegat de Llorenç Moyà. A partir d’aquí, s’ha creat i definit un quadre de classificació que permet
tenir la documentació ordenada i estructurada. Aquest quadre de classificació
està dividit en tres grans eixos: arxiu documental, biblioteca personal i
col·lecció.
L’arxiu
documental
es divideix en dues seccions: l’arxiu
documental pròpiament dit, integrat pels papers de caire personal, la
correspondència rebuda pel poeta al llarg dels anys (per exemple amb Maria
Antònia Salvà, Guillem Colom, Miquel Dolç, etc) i la part més extensa del seu
llegat, que correspon a la documentació literària generada al llarg dels anys.
També integren aquest l’arxiu fotogràfic de Moyà, així com una petita secció de
material gràfic (dibuixos, esbossos i cartells impresos). La segona part de
l’arxiu documental està integrat per l’arxiu
familiar, un conjunt de pergamins, manuscrits antics i quaderns de rebuts
majoritàriament dels segles XVII, XVIII i XIX.
El segon
gran bloc del fons Llorenç Moyà està integrat per la seva biblioteca personal, un conjunt de llibres arreplegats pel poeta al
llarg dels anys. En molts dels casos, primeres edicions de les seves obres
publicades, difícils de localitzar avui en dia, i moltes obres dedicades i
signades pels autors originals.
El tercer
gran bloc està integrat per la col·lecció
Llorenç Moyà, formada pels quadres i objectes de la seva propietat.
Numèricament
aquest fons Llorenç Moyà el formen 1151
registres, dels quals 445 són
registres d’arxiu documental (397
registres d’arxiu personal i 48 d’arxiu familiar), 653 són registres
bibliogràfics i finalment 53 de col·lecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada