L’acte d’entrega del XII Premi Llorenç Moyà
d’Obres Dramàtiques previst per a aquest dijous a les 20 hores al Casal de
Cultura Can Gelabert de Binissalem no s’ha pogut dur a terme degut a les
restriccions vigents. Emperò, sí s’ha fet públic el veredicte del jurat que, reunit
aquest dilluns dia 11 i format en aquesta ocasió pel gestor cultural i historiador
del teatre Joan Arrom, el secretari
acadèmic i professor de l’ESADIB Martí Fons i el doctor en Arts Escèniques i
dramaturg Joan Tomàs Martínez, ha concedit el premi per unanimitat a l’obra Els nens de Plutó d’Eva Moreno Bosch, sobre la qual han
destacat la seva estructura dramàtica sòlida, el domini de l’art del diàleg, la
construcció dels dos personatges protagonistes o els girs dramàtics que
articulen una molt ben aconseguida tensió. El premi està dotat amb 2.000 €,
aportats íntegrament per l’Ajuntament de Binissalem.
Eva Moreno Bosch (Barcelona, 1966).
Formada com a tècnica d’educació infantil i gestora cultural, entre d’altres
disciplines. Ha treballat com a bibliotecària d’escola pública i en
l’actualitat gestiona el centre cívic i cultural de la Federació Obrera de
Molins de Rei, com a responsable de gestió i programació cultural. Viu a Molins
de Rei.
Eva Moreno Bosch
Des de ben jove escriu poesia i narrativa breu, havent
obtingut prop d’una seixantena de guardons literaris, entre els quals el
Mestratge en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona – Sants 2016, d’ on n’ha
estat mantenidora de la 140 edició del 2017.
Dins el camp de la dramatúrgia, Eva Moreno Bosch ha destacat
en els camps de l’adaptació teatral, l’escriptura d’obra pròpia, com a actriu
principal i de repartiment i en el camp de la producció i management de
diverses obres del grup Impuls Teatre.
Ha adaptat les obres L’home de la flor a la boca (L. Pirandello), El verí del teatre (R. Sirera), Enemic
del Poble (H. Ibsen), Un Déu Salvatge
(Y. Reza), Nit de Ràdio 2.0 (C. Clemente), Balas
sobre Broadway (W. Allen) i Procés
per l'ombra d'un ruc (F. Dürrenmatt).
Pel que fa a l’obra pròpia, Eva Moreno és l’autora de
les obres Forats Negres (microteatre,
guanyadora del I Concurs de Microtextos de Calaf de 2020), Dexter (microteatre, premi al millor text de XVII Concurs de Teatre
de Barra de Palma del 2020), Servei deficitari
(obra finalista concurs Indòmit Teatre 2020), Els Suïcides (1r Premi al concurs Paraules a escena 2019 de Gavà), La venjança de Venus (finalista al
concurs Indòmit Teatre 2019), Els nens de
Plutó (guanyadora del Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques), Fibra òptica (1r premi al Concurs Indòmit
Teatre 2018), Absències (premi al Concurs
textos sobre l'exili Saó de Ponent 2018 de Mollerussa), Agafeu el telèfon, Pare vostre, La cisterna (representada als 10
minuts de la Beckett), El guionista, El
dia del llop, Volare així com diverses obres breus i de microteatre escrites
i representades a Gavà, al festival de Microteatre de Sant Pere Pescador 2020 i
al Teatre Jardí de Figueres, el teatre Amistat de Mollerussa i l’Auditori de Llinars
del Vallès.
Ha rebut catorze guardons com a actriu principal i de
repartiment en obres de text i musicals pels següents papers: Carlotta
Giudicelli a El fantasma de l'Òpera, Mrs.
Lovett a Sweeney Todd, Mimi a Rent, Mme. Thenardier a Els Miserables, Marquesa a El verí del teatre, Amfitriona a Un Déu salvatge, Doctora Stockman a Enemic del poble o com a Candela a Nit de Ràdio 2.0.
A més, ha realitzat la producció i management de les
obres El verí del teatre, Un Déu
salvatge, Enemic del poble, Nit de ràdio 2.0 i Un home amb ulleres de pasta, del grup Impuls Teatre.
Els nens de Plutó
Un estudi. Un actor. Un director. Una farsa. Un parany. Una
venjança. Dos ex-companys d’EGB es retroben vint anys després en un càsting
actoral. Però un d’ells és un personatge fals que se serveix de l’espai i la
situació per ordir la seva venjança per uns fets ocorreguts durant la seva
etapa escolar. Poc a poc es desplega un duel intens de culpes i raons entre
tots dos en un crescendo de tensió propi del thriller. El text, que a priori
aborda el tema de l’abús sexual, posa el focus en els factors socials des d’on
es germina el monstre i les màscares amb què s’oculta. Qüestiona en quin grau
la societat pot o no exculpar les responsabilitats d’un delicte i en quin grau
té la seva part de responsabilitat. Els
nens de Plutó mostra la complexitat de les capes amb què anem recobrint la
nostra moral per adaptar-nos i sobreviure, interpel·lant constantment
l’espectador. És fàcil assenyalar amb el dit però és més difícil mirar dins
nostre i veure trontollar els nostres esquemes morals.
PREMIS LLORENÇ MOYÀ D’OBRES DRAMÀTIQUES
I
PREMI LLORENÇ MOYÀ (2009). Miquel Àngel Moyà (Binissalem, 1962), amb l’obra Sang aliena.
II PREMI LLORENÇ
MOYÀ (2010). Joan Guasp (Consell, 1943) amb l’obra La torre Eiffel. Finalista: Antoni Lluís Reyes amb Allende vx. Khrusxov.
III PREMI LLORENÇ MOYÀ (2011). Antoni Lluís Reyes (Manacor, 1985) amb La llosa (Levític 17).
IV PREMI LLORENÇ MOYÀ (2012). Mariona Surribas (Barcelona, 1979) amb l’obra Partida Final.
V PREMI LLORENÇ MOYÀ (2013). Antoni Lluís Reyes (Manacor, 1985) amb
l’obra (Ei)xalar.
VI PREMI LLORENÇ MOYÀ (2014). Joan Carles Bellviure (Vinaròs, 1963) amb l’obra La causa.
VII PREMI LLORENÇ MOYÀ (2015). Octavi Egea
(Barcelona, 1946) amb l’obra Nosaltres
dos.
VIII PREMI LLORENÇ MOYÀ (2016). Neus Nadal (Esporles, 1985) amb l’obra Capaltard.
IX PREMI
LLORENÇ MOYÀ (2017). Desert.
X PREMI LLORENÇ
MOYÀ (2018). Xavier Uritz (Palma, 1976) amb Tanatologia de Georges Caplan.
XI PREMI LLORENÇ MOYÀ (2019). Tono Saló (1972) amb Tot
visitant la senyora Lourdes.
XII PREMI LLORENÇ MOYÀ (2020). Eva Moreno Bosch (Barcelona, 1966) amb Els nens de Plutó.
