dimecres, 14 de setembre del 2011

MARCOS VIDAL GUANYA EL XXXIII CERTAMEN D'ARTS PLÀSTIQUES I VISUALS "VILA DE BINISSALEM"



Marcos Vidal ha resultat guanyador del XXXIII Certamen d’Arts Plàstiques i Visuals Vila de Binissalem amb l’escultura “Cadira doble”, una talla en fusta de til·ler, premi dotat amb 2800€ que són atorgats per l’Ajuntament de Binissalem. El segon premi, aportat per Di7, ha estat adjudicat a Rafel Adrover per la tècnica mixta damunt fusta que du per títol “Old dragon 01”. Així mateix, el jurat del premi ha concedit dues mencions especials a les obres de Toni Crespo i a Gisela Ràfols. A més dels esmentats, han resultat seleccionats Salvador Ginard, José Luís López Moral, Jaume Orejuela, Antonio Ogabán, Xisco Duarte, Fabian Shalekamp, Jorge Cabral, Joan Francesc Oliver, Josep Urrea, Joan Àvila, Tomeu Simonet “Gorriomoixa”, Pablo Fernández Pujol i Isabel Serra.


L’entrega de premis es va realitzar aquets dissabte 10 al Casal de Cultura Can Gelabert, amb l’assistència, entre d’altres, de Catalina Vallés, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Binissalem, Pep Lluís Garcia en representació de Di7 i Mª Pau Ruiz, coordinadora del Casal. L’exposició amb les obres seleccionades, inaugurada aquest dissabte dia 10, romandrà oberta fins el proper dia 23 d’octubre, de dilluns a divendres de 15 a 21 hores i els dissabtes de 17 a 20 hores.


Nascut a Vitoria-Gasteiz al 1967, de pares mallorquins, Marcos Vidal viu i treballa a Sineu, i periòdicament viatja a Alemanya, on disposa d’un estudi a Krefeld. Al 1991 es llicencia en Belles Arts en la Facultat de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, on s’especialitza especialitza en gravat i realitza varis cursos de postgrau. Rep en dues ocasions (1993 i 1997) beca per als tallers de la “Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca”, on realitza cinc cursos del 1995 al 2006. Al 1996 rep una beca de viatge del Ministeri de Cultura espanyol, convidat pel Taller experimental de gràfica i pel Taller René Portocarrero, de La Habana, Cuba. L’any següent obté una beca del “Frans Masereel centrum” de Bèlgica, per als seus tallers de gràfica. També ha estat artista convidat a la fundació Starke de Berlin en 2005, i al 2007 rebé una Ajuda per a la mobilitat del Ministeri d’Assumptes Exteriors espanyol per a treballar i exposar a la fundació Insel Hombroich de Neuss, Alemanya.


Ha realitzat múltiples exposicions de la seva obra. A nivell individual les més recents són: galeria Candyland d’Estocolm, Suècia, galeria SKL de Palma, Museu i Fons de Porreres, sala Dato de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz. També cal esmentar-ne d’altres, com ara la galeria 4gats-Ferran Cano, el Museu de Los Ángeles de Segovia, o l’espai Ramon Llull de Palma.


La seva obra va ser objecte de revisió a l’exposició itinerant “Marcos Vidal: l’objecte trobat (obres 1996-2010)”, exposició que a finals del 2010 va romandre a la Sala del Directori del Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem.


Entre les exposicions col·lectives cal destacar la seva participació en events internacionals com: la 2a i la 3a Beijing internacional art Biennale a la Xina; la bienal Mediterránea N°2 a Dubrovnik, Croacia; la VI international art triennale Majdanek” a Lublin, Polònia; o al Busan international print art Festival de Corea, el Supermarket 2010 y 2011d’Estocolm al Water Tower art fest i a la Experimental engraving Biennale de Bucarest. A Espanya ha participat a mostres com: el Simposium internacional de escultura de Alicante, la 2ª muestra de arte publico de Navacerrada, el 56 certamen de Arte Alavés en Vitoria-Gasteiz, o el Premi Ciutat de Manacor.


Ha participat a les fires d’art KIAF’07, KIAF’08 i KIAF’09 de Seul i en Next Art Chicago. A l’Estat Espanyol a les fires Puro Arte de Vigo i Jam Art Mallorca de Palma, en totes elles a l’estand de la galeria SKL. També exposa treballs a la galeria Espai B2 de Sóller i ha treballat amb la galeria UBR de Salzburg. Combina la seva faceta d’artista amb la de docent a cursos de gravat.


Amb una obra molt marcada per l’assemblatge d’objectes trobats, les peces de Vidal traspuen ironia pels quatre cantons. Ironia que va de la mà de la intel·ligència, l’humor, la crítica mordaç i, en paraules de Pablo J. Rico, “una impetuosa voluntat d’art”. Una voluntat d’art tramesa per Vidal amb petites maletes formades per tot tipus d’objectes, obres al voltant del fet televisiu, les sèries dedicades a l’heràldica (autèntics poemes visuals on es representa de manera àcida i humorística diversos aspectes de la vida real), diorames, gravats o la seva devoció per cert tipus d’objectes com ara les cadires (algunes d’elles recuperades i intervengudes, d’altres construïdes de bell nou a partir de palets o esculpides a partir de fustes i troncs, com és el cas de l’obra guanyadora al certamen de Binissalem, “cadira doble”). Tot plegat amb el trencament constant de motlles i mites com a eix vertebrador d’una obra que no deixa mai indiferent a l’espectador.



dijous, 8 de setembre del 2011

DISSABTE 10 DE SETEMBRE INAUGURACIÓ DE TOMÀS HORRACH, LUIS MARAVER, OBRES SELECCIONADES AL XXXIII CERTAMEN D'ARTS PLÀSTIQUES i PREMSES DE VI

Tomàs Horrach, Catalina Vallès (Regidora de Cultura de Binissalem) i Luis Maraver.


Aquest dissabte dia 10 de setembre, en el marc de les Festes del Vermar de Binissalem, s’inauguren a les 21h al Casal de Cultura Can Gelabert les exposicions de Luis Maraver, Tomàs Horrach, Obres seleccionades al XXXIII Certamen d’Arts Plàstiques i Visuals Vila de Binissalem i Premses de vi, un recull fet pel binissalemer Bernat Nadal d’antigues premses de fusta i ferro.


Sota el títol Temps de dibuix, l’artista Luis Maraver presenta a les Sales Florentines de Can Gelabert una selecció de dibuixos, la majoria de gran format, realitzats entre els anys 1992 i 2007. El dibuix és per a Maraver un primer pas, obligat i exploratori, per a indagar en la creació plàstica, i hi descobrim una visió particular del seu món creatiu. Així, a l’exposició hi predominen els papers de gran format on Maraver hi dibuixa visions urbanes des de les altures, apunts preparatoris d’una temàtica que el pintor ha desenvolupat al llarg dels anys que fins ara s’havien exposat com a pintures de gran format.


Espais reconeixibles de ciutats com ara Palma, Madrid o València, plasmats a mode de grafitti, burots i traços aparentment sense control, tacant el paper per a, després, crear un ordre amb línies rectes que donen forma a una ciutat caòtica on hi tenen cabuda totes les icones que Maraver ha anat incorporant a la seva obra al llarg de la seva trajectòria artística.


Per la seva banda, Tomàs Horrach presenta a la sala del Directori de Can Gelabert un conjunt de devuit obres (grafit, patís i oli) que suposa una petita selecció de la seva producció artística des del 1986 (moment clau en que la seva obra virà del classicisme al realisme) fins a l’actualitat.


Tomàs Horrach Bibiloni s’inicià en el món del dibuix i la pintura a la seva infantesa, de la mà de la seva mare. Al 1963 ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i al 1966 ho feu a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. A l’any setanta inicià la seva tasca docent com a professor de dibuix artístic a l’Escola d’arts i Oficis de Palma, tasca que desenvolupà fins al 1986, any en què demanà una excedència per tal de dedicar-se exclusivament a la pintura. Entre els anys 1993 i 1996 residí a Saint Madó, a la Bretanya francesa, molt a prop del Mont Saint Michel. Al 1998 retornà a la docència, en aquest cas a l’Escola d’Art d’Osca, una estada de la qual en sorgiren les pintures evocadores i d’aire melancòlic on les solitàries pistes de l’aeroport de Son Sant Joan, el pla de Sant Jordi i els avions en són els protagonistes. A finals dels anys noranta retornà a Palma, dedicant-se des d’aleshores en exclusiva a la pintura.


Observador privilegiat, dotat d’una tècnica envejable, la seva pintura ha evolucionat de l’expressionisme inicial a l’academicisme per, a mitjans anys vuitanta decantar-se pel realisme. Les escoles clàssiques i els simbolistes europeus (dels quals s’ha amarat a les seves constants visites a museus i pinacoteques d’arreu d’Europa) o el realisme d’Antonio López són alguns dels referents que podem trobar a l’obra d’Horrach, tot i que no els únics.


A la sala Imperial de Can Gelabert s’exposaran, a partir de dissabte, les Obres seleccionades al XXXIII Certamen d’Arts Plàstiques i Visuals Vila de Binissalem, dia en que es donaran a conèixer els guanyadors del certamen d’enguany al qual s’han presentat seixanta-sis artistes, d’entre els quals s’han seleccionat un total de desset obres. Cal recordar que els conciursants opten enguany a un primer i segon premi, otorgats per l’Ajuntament de Binissalem i Di7 respectivament.


El mateix dia deu es durà a terme al pati i celler gòtic del Casal la inauguració de l’exposició Premses de vi, que suposa la culminació d’una tasca de recopilació de dos anys de duració feta per Bernat Nadal, home molt lligat a la investigació, recull i difusió del patrimoni cultural i etnogràfic de Binissalem. Si fa dos anys va ser la recreació de la recol·lecció, conservació i venda del calop (un tipus de raïm blanc que s’estotjava d’una manera especial per ser venut per Nadal), l’any passat Nadal dedicà els seus esforços en posar a l’abast dels visitants una col·lecció de més de cent postals antigues de Binissalem, acompanyades de càmeres de fotografia d’època.


Enguany la tasca ha resultat més dificultosa, donades les dimensions d’alguna de les grans premses de vi que es podran veure al Casal. A les cinc grans premses (fetes de fusta llevat d’una més moderna que és de fusta i ferro), cal afegir més de vint premses de dimensions més reduïdes, d’entre les quals Nadal en destaca la presència d’algunes anomenades popularment “caloperes”, ja que amb elles es premsava el calop que no era apte per ser venut com a raïm de taula. “D’aquest calop – explica Bernat Nadal- s’obtenien unes desenes de botelles de vi blanc, tèrbol i dolç, que s’havia de consumir aviat per què passats pocs mesos tornava vinagre”.


Les exposicions de Luis Maraver, Tomàs Horrach i Obres seleccionades al XXXIII Certamen Vila de Binissalem es podran visitar fins el proper 23 d’octubre, de dilluns a divendres de 15 a 21hores. L’exposició Premses de vi es podrà visitar dins el mateix horari fins el proper dia 25 de setembre.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Noves exposicions a Can Gelabert

Cross References n. 10, de Jaume Orejuela

NATURALEZA EN REPOSO DE JOSÉ LUIS LÓPEZ MORAL, FEELING, TOUCHING, WATCHING, THINKING DE CARLES GISPERT, CROSS-REFERENCES DE JAUME OREJUELA i BEBED SOPA DE KHATARINA PFEIL, A CAN GELABERT FINS EL PROPER 31 D’AGOST



Amb Naturaleza en reposo JOSE LUIS LÓPEZ MORAL presenta a les sales florentines de Can Gelabert una selecció de les seves fotografies més recents, en gran format i impreses damunt paper. No es tracta de visions imaginàries, si no de llocs als quals potser ja hem estat i en els que no hem reparat. Un tipus d’entorns que la ment registra més enllà de la consciencia i que se’ns apareixen en els somnis, quan el nostre cervell s’allibera de la rutina i els prejudicis.



Hi podem observar el temps detingut, una natura calmada que anima a la meditació, al repòs. El descans dels arbres, la quietud de les aigües que al llarg dels segles han sabut transmetre saviesa als qui s’han sabut acostar a ells. Sense presses, sense prejudicis: amb la neteja de pensament que la naturalesa sap afavorir.



Feeling, touching, watching, thinking és el repas als deu darrers anys de creació de l’artista CARLES GISPERT (Palma, 1969), el repàs a una trajectòria marcada per la recerca, impulsada, segons Gomezdelacuesta, per “una necessitat creativa vital, estimulant (...) un camí ple de dubtes i de qualque resposta”.



Marcat profundament pel seu pas pel Camberwell College de Londres, s’hi especialitzà en metall. Tornat a Mallorca posà en marxa, juntament amb Cati Aguiló el que va ser un dels espais més destacats del seu moment, la Casa del Cactus a Ses Salines on reflectiren a la perfecció dues de les consignes bàsiques de la seva idea creativa: la producció col·lectiva i els nous llocs per contenir interactuar amb l’art contemporani. Uns ideals que, tancada la Casa del Cactus, es començaren a desenvolupar en noves i variades ubicacions, destacant-hi els carrers de Barcelona i Palma.




Cross-References és la proposta del jove artista pollencí JAUME OREJUELA per la sala imperialde Can Gelabert. Els projectes de Jaume Orejuela giren al voltant de l’anàlisi exhaustiu de la información procedent de les grans bases de dades, ja siguin biblioteques, mapes, la xarxa o les fotografies.



L’enllaç, el link o l’hipervincle són sinònims moderns del concepte arcaic de Cross-References o referències creuades que des de fa segles s’utilizen en les obres d’ investigació. És en l’aspecte de creuament de informació dins d’una mateixa obra en el que pren sentit el concepte Cross-References.



Afirma el comissari Pau Waelder al text que acompaña al catàleg de Cross-References que “en les obres que formen la sèrie Cross-References, Jaume Orejuela (Pollença, 1981) ens presenta el que, al primer cop d'ull, sembla simplement una pintura executada amb una tècnica diguem-ne puntillista. En realitat, el que estem veient és el resultat de l'anàlisi detallat d'una fotografia mitjançant el conegut editor fotogràfic Photoshop, amb l'ajuda del qual divideix la imatge en sectors minúsculs i n'extreu el valor cromàtic de cada un. A continuació cerca laboriosament de reproduir cada un dels colors que li mostra la pantalla amb els pots de pintura acrílica, dibuixa una quadrícula en la tela o fusta en la que situa (amb precisió cartogràfica) la localització de cada color i aplica amb cura, una rere l'altre, els milers de pinzellades que finalment donaran forma a la composició que nosaltres, mandrosos espectadors, volem entendre d'un simple cop d'ull. El procés queda amagat sota el resultat final. L'ull, acostumat a destriar entre l'excés d'informació que li ofereix la realitat, n'elimina els detalls i es queda amb una impressió general”.



KATHARINA PFEIL (Colònia, 1968) és una artista de formació autodidacta que resideix a Mallorca des de l’any 1999. Provinent dels camps de l’artesania, el disseny de moda i l’escenografia, ara fa tres anys inicià la seva carrera artística, exposant a diversos espais de l’illa.




Segons Pfeil, l’existència humana és un registre col·lectiu, un gran dic dur on totes les accions, tant a nivell físic com espiritual estan acumulades i que no s’atura de créixer i ser modificat a cada moment.



Els treballs del bioquímic rus Oparin sobre l’orígen de la vida i del metafísic hongarès Ervin Lazlo sobre el registre Akasha (el camp d’energia i suport d’informació que no sols proveeix coneixements sobre l’univers actual, si no de tots els universos passats i presents) són presents a l’obra de Pfeil, que afirma que “tot roman, res es perd. Totes les accions, els pensaments, els somnis influeixen en la configuració i evolució d’aquest món espiritual”.



Tècniques mixtes sobre cartó amb incisions esquemàtiques que representen copes, calzes que simbolitzen la unió espiritual de la humanitat, pells d’ovella com a símbol de la biodiversitat i grans recipients de terra cuita omplerts d’elements líquids diversos esdevenen protagonistes d’una exposició, Bebed sopa, amb una forta càrrega intel·lectual i metafísica. Bebed sopa s’acompanya del manifest poètic La verdad pasa silenciosa.



Les exposicions es podran visitar fins el proper dia 31 d'agost, de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.




Dissabte 4 d'agost teatre: PANORAMA, de la Cia Telm Produccions


dijous 4 d’agost a les 21:30 al Parc de la Rectoria de Binissalem


Teatre amb l’obra PANORAMA, de la companyia Telm produccions



Dramatúrgia: Joan Fullana.


Direcció i coreografia: Eulàlia Bergadà.


Música Original: Marcel Cranc.


Intèrprets: Cesca Vadell i Toni Vallès.


Músic: Pep Garau.



Altre informació d’interès:


Gènere: Teatre – poesia, moviment i música en directe.


Idioma: Català.


Durada: 50m.


Públic: Jove – adult.




PANORAMA és un seductor viatge cap al sentiment de l’amor a ritme de poesia, de la mà de textos del Llibre de Benaventurances de Miquel Àngel Riera amb dramatúrgia de Joan Fullana, un espectacle de poesia, moviment i música que fusiona el jazz en directe amb la música contemporània, capaç de seduir-nos per emprendre un viatge cap un sentiment universal, l’amor. El Músic, Ella i Ell. Elegants i sense descobrir-se al principi, reviuran els versos i la música que els convertirà en éssers actius i passius d’aquest sentiment, fins al punt de trobar-se, parlar-se, cantar-se i ballar-se a ritme de poesia.



Sempre des de l'admiració i el respecte més profunds, fem parlar Riera en boca nostra, en els nostres cossos. Parlem nosaltres i ell a la vegada, per dir, ben fort i clar, que Benaventurat aquell qui estima! La indubtable qualitat poètica dels textos, ens exigeix un tractament sonor i de la paraula fora de tota convencionalitat. Així doncs, entenem l’espectacle com una simfonia, procurant portar fins al més profund de l'espectador les paraules i reflexions del poeta.



És una poesia carnal, càrnica, carnívora. Una poesia formalment perfecta que trenca amb totes les formalitats. Una poesia descamisada, d'una energia i virulència amorosa i sexual descomunals. I és aquesta energia la que fem servir com a eina principal d'expressió, la dansa. Interpretada per Cesca Vadell i Toni Vallès, baix la direcció i coreografia d’Eulàlia Bergadà. Com també inspiradora de la música creada expressament per l’espectacle de la mà de Marcel Cranc fusionada amb el jazz de la trompeta de Pep Garau.



Telm produccions, empresa especialitzada en gestió escènica, neix a Mallorca l’any 2006 amb l’objectiu de crear i promocionar projectes escènics, oferint a la creació innovadora un espai propi. A partir de l’estudi i investigació de nous formats i estratègies de desenvolupament de públic, treballa per crear un vincle Arts escèniques – societat. Entre els seus treballs cal destacar, la producció d’espectacles, producció executiva amb companyies com Res de res i En blanc, Iguana Teatre, entre altres, coordinació d’equips amb Producció de Ferro – Teatre Principal de Palma, espectacle de carrer Nit de Foc, com també producció de gira i distribució d’espectacles destacant La capsa de mu, Lúnia, Las Gallegas, El vol de Calàndria, En música NoCrows, Mercè Escanellas i Andreu Riera, la creació de projectes promocionals de les arts escèniques com “El teatre un espai per conèixer”, 3ª escena entre altres, a més d’oferir serveis de secretaria tècnica a la GCIB, Associació de Gestors Culturals de les Illes Balears.



Aquesta representació s’inclou dins el programa Cultura en xarxa del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Binissalem. L'entrada és de franc.



BASES XXXIII CERTAMEN D'ARTS PLÀSTIQUES I VISUALS VILA DE BINISSALEM




Pitjant damunt la imatge accedireu a les bases del XXXIII Certamen d'Arts Plàstiques i Visuals Vila de Binissalem. Vos recordam que l'entrega d'obres és de dilluns a divendres de 17 a 21h, i que el termini finalitza divendres dia 2 de setembre.

dimarts, 12 de juliol del 2011

DIJOUS 14 DE JULIOL A LES 21:30 PERE JANER EN CONCERT AL PARC DE LA RECTORIA DE BINISSALEM



El proper dijous 14 de juliol a les 21:30 al Parc de la Rectoria es durà a terme el concert de Pere Janer, el qual presentarà “Guapo”, disc que suposa la tornada als escenaris del que va ser als anys noranta cantant del grup mallorquí La Fosca.



Les cançons que inclouen aquest disc (qualificat pel mateix Janer com a cançó d’autor passada per l’electrònica i els ritmes i tendències més actuals) sorgeixen d’un viatge de paisatges obscurs i camins dividits. Aquest trajecte, escrit en primera persona singular, dibuixa la distància entre l’adéu i la victòria, entre la mort i l’aire net, entre els incendis que el vent estén i la quietud. La capacitat de perviure fa possible tornar a creure i recuperar una seqüència fiable.



En conjunt, els onze temes que inclouen aquest treball relaten un final indiscutible, alhora que una exclusiva resurrecció. Tot aboca cap a una resposta innovadora i lliure, cap a un punt des d’on continuar. El projecte neix a partir d’un recull de cançons escrites la primavera de 2006. Jaume Manresa n’és el productor musical així com l’instrumentista global que ha aportat el so a la idea i al concepte. El disc va ser mesclat per un altre ex component de La Fosca, el guitarrista, compositor i alma mater d’Antònia Font, Joan Miquel Oliver.



L’entrada és gratuïta i en acabat es servirà gelat artesanal als assistents.



dijous, 30 de juny del 2011

PAPA TOPO, PRIMERA CITA DE LES NITS A LA FRESCA 2011 DE BINISSALEM




Aquí teniu el programa definitiu de les Nits a la Fresca 2011 de Binissalem. Tots els espectacles comencen a les 21:30 i són gratuïs. En acabat, gelat artesà per a totst els assistents!



Enguany encetam les Nits a la fresca aquest dijous 7 de juliol a les 21:30 al pati del Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem amb el concert de PAPA TOPO, una de les bandes més aclamades del pop independent actual.



Interessat per l’indie-pop des dels tretze anys i compositor de cançons des de la seva infància, el binissalemer Adrià Arbona es donà a conèixer al 2008 quan penjà a Myspace, a mode de regal, la Canción para Jordi. El tema rebé l’entusiasta enhorabona del que més endavant es convertiria en el seu productor, Guille Milkaway (La casa azul). Aquest fet l’animà a seguir gravant, amb instruments de jugueta i el seu ordinador, penjant el resultat a una maqueta totalment casolana a Myspace.



Al 2009 Adrià conegué a la que serà part indispensable del projecte, Paula Franco, coneguda artísticament amb el sobrenom de Paulitademaiz. A poc a poc la popularitat de Papa Topo va creixent a la xarxa, convertint-se en tot un fenòmen després de la gravació dels temes Oso Panda i Lo que me gusta del verano es comer helado a l’estudi d’Alberto Lozano. Els articles a blogs especialitzats en pop independent es multipliquen, tot destacant la mescla de rebel·lia i ingenuïtat de les seves cançons, les seves melodies tremendament aferradisses i els seus referents. A finals del 2009 fitxen per Elefant Records i toquen per primera vegada a Barcelona i Madrid, convertint-se en una de les promeses més joves de l’indie-pop estatal.



El 2010 suposa per a Papa Topo un bot quantitatiu i qualitatiu mal de descriure, que els duu a convertir-se en el grup indie revelació de l’any. Publiquen amb Elefant el seu primer single amb els temes Oso panda i Lo que me gusta del verano es poder tomar helado, que inaugura la col·lecció New adventures in pop de la discogràfica indie per excel·lència i que va comptar a la producció amb la mà experta de Guille Milkaway. El single s’esgota en una setmana. Amb la publicació del vídeo Oso panda, realitzat per Lluís Prieto i l’equip de Llaüt digital el boom s’expandeix, arribant a dia d’avui a més de 500.000 visites. El prestigiós crític musical britànic Everett True elegí Oso panda com a cançó del dia al seu prestigiós blog, i el videoclip ha arribat al lloc número 1 del Top 20 de la MTV i fou un dels més programats a Sol Música, Los Punsetes els convidaren a tocar de teloners al el concert de presentació del seu nou àlbum a Madrid i MySpace els convidà a participar en el seu saló del Primavera Sound...



El mes de juliol s’estrenà el video de Lo que me gusta del verano es poder tomar helado, novament dirigit per Lluís Prieto (Llaüt Digital). El mes de març d’enguany arribà una nova entrega dels PAPA TOPO de la mà d’un nou single, que inclou La chica vampira (on el grup mostra el seu costat més punk) i Capuchas de lluvia, de nou produït per Guille Milkaway.



Mentre arriba el gran moment del primer llarga durada del grup (previst per a inicis del 2012) podrem gaudir dels seus temes al pati de Can Gelabert ben aviat.



Enllaços recomanats:



http://www.myspace.com/papatopo


http://www.youtube.com/watch?v=hleYkbSfjeg


http://www.youtube.com/watch?v=1xtfCZENOhw


http://www.youtube.com/watch?v=jVw8Y_t9QuE